Good Bye Oliver!

Quan l’Oliver em va dir q ja tenia el vol per marxar cap a Mèxic no m’ho creia… La veritat és que ha tingut molta mala sort! Marxa cap a mèxic després de trencar-se els lligaments jugant a bàsquet… Va estar tres setmanes tancat a casa amb la cama enguixada seguint el consell d’un metge que va visitar aquí… I després de tot, al treure-li el guix, resulta que estava tot fatal! 3 lligaments trencats, i segurament el menisc…. Així que ha decidit marxar cap a Mèxic a fer-se la operació i la recuperació…. Marxava el divendres Matí, a les 8 sortia l’avió de malpensa, així que havíem de marxar de casa cap a les 4:30 del matí… I no el podia deixar marxar així com així! Hi ha grans portabilitats de que ja no torni a Milan, segons el que duri la recuperació, etc… Així que se li havia de fer una festa de despedida! Em vaig passar la nit del dimecres enviant SMS’s a tothom, mentre ell estava llegint al meu costat….. No es va adonar de res, com pot ser! jajajaj El dijous cap a les 8 van anar arribant persones i més persones a casa, jo diria que vam arribar a ser uns 30… Tothom portava begudes o menjar, i la cosa es va acabar allargant…. Fins que vam haver de marxar cap a l’aeroport a les 4:30! Vam arribar a casa cap a les 9:00 i a dormir, que a les 2:00 hi havia classe! A ell li va fer molta il·lusió, no s’esperava res…. De fet li sabia greu no poder-se despedir de vàries persones…. L’únic inconvenient va ser recollir la cuina el dia següent! I la visita de la senyora de la casa del dissabte, es veu que alguns veïns la van trucar… Glups!
Les fotos!
I’ll be there for you (Joey Negro vocal mix)  – Dimitri from Paris

Avui ens ha despertat el porter; cap a les 8:30 ha trucat a la porta… Han arribat les bambes noves de l’Oliver! Les va demanar per internet fa unes 5 setmanes, personalitzades amb el seu nom i els colors q ell va voler… Per desgràcìa que no se les pot posar!! Demà marxa cap a mèxic, al treure-li el guix (es va trencar un lligament jugant a bàsquet) resulta que tenia el genoll infladissim, i a sobre segurament el menisc tb trencat! i al final són 3 els lligaments trencats…. O sigui que fatal; marxa a Mèxic a fer-se la operació pq aquí no el cobreix l’assegurança… I ja vorem si torna! Total, que ens ha despertat el porter i sorpresa! Neva de nou!! I mooolt!! Així està el carrer…
 
Ma Liberte  – George Moustaki

Feia dies q ho comentàvem amb la Fah, i al final va ser el dissabte….. Per fi va cuinar Thailandès per nosaltres! Vam invitar a unes 25 persones, xo al final vam ser uns 20… Sort pq hauríem fet curt de menjar! La fah va arribar cap a les 6, i vam anar al súper a fer les compres…. Estava a tope! quina gentada!! Vam començar a cuinar cap a les 7, i la gent venia de 8 a 9…. Una mica tard!! Xo en una hora i mitja ja estava tot fer, just a temps!! Va fer 3 plats; “Tom ka gai” (the chicken lemongrass soup), “Paneang” (the red curry), i “Satay gai” (the yellow chicken). El millor va ser que quan ja havia arribat casi tothom, s’en va anar la llum! A tot l’edifici! Jjajajaj vam estar uns 30 minuts a les fosques, i la casa plena de gent! jajaj I tots els veïns amb espelmes amunt i avall, intentant trobar els fusibles…
les fotos!
Distractions  – Zero 7

He decidit passar el weblog  a MovableType, el que feia servir abans era descaradament cutre…
A veure què tal va!
A poc a poc aniré passant les entrades del blog antic al nou… Quin pal!
PD: Per fí! crec q ja està tot passat al nou blog!  🙂
The Golden Path (Original mix)  de Chemical Brothers feat. The Flaming Lips

“The reciepe to cook a Trial, or at least an Omelete” és el títol de la video-projecció resultant del Trial de la Merche, una noia que com jo va estar dues setmanes a prova a la Fabrica… Com jo va enviar un portfolio, que va ser escollit entre molts altres, de manera que va rebre la invitació per fer la prova… I per a mi, li va sortir genial! Fa uns videos musicals totalment abstractes,  fins i tot fa ella la música! No he vist als altres aspirants al departament de video, però jo crec que el seu treball bé mereix una beca a Fàbrica! Em va encantar com treballa amb sons quotidians per construir melodies senzilles però alhora penetrants, i amb una facilitat increible! I els videos no són menys; per la prova a Fabrica va utilitzar la sala Guggenheim que té 6 projectors, on cada un mostrava imatges diferents tot sincronitzat amb la música en directe…. Impressionant! A més va demanar a ajuda a un noi i una noia del departament de música de Fabrica, que la van ajudar encantats… La noia (de Gal·les) tocava un violí, i el noi (aborigen d’Austràlia, hauríeu de sentir com toca el didgeridoo!!!) tocava una mena de guitarra extranya, els dos en directe i de manera totalment improvitzada… Tot en conjunt força ben integrat!
les fotos!
La lengua asesina  de Fangoria

L’últim divendres a Treviso, la prova s’havia acbat per tots (Merche, Yianni i jo), així q s’havia de celebrar! Vam anar on sempre, al “San Tomaso”, un dels pocs bars on hi ha moviment pels vespres a Treviso… Casi tot el bar era de Fabrica! jajaja Vam estar una estona per allí, i després alguns vam anar a casa de’n Ben a continuar la festa (i a refugiar-nos del fred!) Una nit ben curiosa, amb streaptease inclòs! Una de les noies de Fàbrica, que està ben boja…… Es veu que és normal, que a cada festa repeteix! Jajajja!!
les fotos!
Niña Del Sur  de Melon Diesel

Uoooooo!! Objectiu aconseguit!!! 🙂 Ja tinc un lloc a la Fabrica!!!
Qui m’ho havia de dir; a tot al qui havia preguntat sobre els temps d’espera per rebre una resposta de Fabrica m’havia contestat: “ui, d’aquí a  2 o 4 mesos sabràs alguna cosa si tens sort”… I jo encara estava fent la prova i va i ja em diuen que estic acceptat! 🙂
Human  de Goldfrapp

Avui és l’últim dia de carnaval a Venècia, així que dp de sortir de la Fàbrica, vària gent de la que ja està fixa a la fàbrica ens ha portat a una festa a Venècia… 30 min de tren, 10 min caminant per Venècia (quin laberint!!) i perfi vam arribar!!! Era un estudi de disseny, convertit en sala de festa!! I ple de gent!! Vam haver de tornar desseguida, pq l’ultim tren sortia a les 12….. I Quin fred a la tornada!!!! De l’estació al nostre pis hi ha uns 15 min a peu, i el dia següent m’he llevat amb el coll fatal… De fet al cap de 2 dies m’he hagut d quedar a casa, amb una mica de febre! A veure si al cap de setmana em recupero!!
les fotos!

Quan vaig rebre l’email que em deia que m’acceptaven a la fàbrica i vaig llegir la data en que hi havia d’anar, semblava molt llunyana… Però per fi ha arribat! el 7 de febrer m’esperaven a la Fabrica de Benetton per fer una prova d’ingrés durant dues setmanes, i cap allí vaig anar!! Des de milan van ser 3 hores en tren fins a Venècia, i des d’alli uns 30 min més de tren fins a Treviso… A Treviso em va tocar buscar un autobús, que en 30 min més em va portar ben aprop de la fàbrica! 5-10 minutets caminant (amb la maleta, pfff), i ja hi era!!! Des de fora ni es reconeix, de fet no hi ha ni cartell que digui “Fabrica” ni res….
Només arribar em van donar les claus d’un pis a Treviso, guai!
les fotos!

Un altre partit! Aquest cop amb porteries, així que vaig poder fer la meva feina… Era una pista coberta, una mena de globus enorme amb un camp de futbol a dins! Hi havia un eco raríssim! La pròxima vegada serà un partit contra els italians del Màster, qui perd paga el camp!

Era el cumple del Juan Carlos, alguna cosa havíem de fer!!!! Així q vam anar a un “Mexicà“, que evidentment, segons els mexicans, de Mexicà tenia ben poc… AL principi érem el JuanCarlos, l’Oliver, el Mario i jo, xo dp se’ns va afegir la Budreya!! Al final ens van fer fora pq tancàven el restaurant…. Xo va estar força bé!
les fotos!