setembre 26, 2005 0

Resum Fabrica Features Istanbul Experience

By in FABRICA, Viatges

Vaig marxar cap a Istanbul el dimecres passat no l’altre, però ara mateix em sembla que ha passat un any!! Des de que vaig marxar a Istanbul que no he parat!!! A Istanbul vaig arribar a les 3 del matí després de fer escala a Frankfurt, en total unes 5-6 hores de vol… Arribar a l’aeroport i agafar un taxi cap a l’hotel que tenia assignat pel primer dia; un ben a prop de l’aeroport… A les 9 del matí cap a les oficines de benetton Turquia, a conèixer al Tomasso (el cap del departament de Disseny Industrial) que és qui s’encarregava de muntar la botiga…. Mirem tot el material (ordinador, càmera, cables, allargadors, sensor, etc) i tot bé! La primera sorpresa arriba quan em diuen que no es pot anar a la botiga… Pel que m’havien dit a Fabrica, només calia instalar tots els components i ja està, però m’esperava molt més que això….

Marxem de les oficines i anem a veure com va el tema metal·lúrgic de la botiga; el Tomasso, l’Amed (un treballador de la Benetton Turquia que ens ajudava i ens feia d’intèrpret alhora) i jo anem cap al barri de la metal·lúrgia d’Istanbul a veure com van els progressos… Cal fer el marc d’acer que subjecta el vidre de l’aparador, el rètol de la botiga (amb el logo de fabrica), l’estructura per la camera, i milers de coses més! És una mena de taller, amb uns 10 treballadors turcs, que són els que s’encarregaran d’instal·lar-ho tot posteriorment a la botiga….

Dsc 5083

Prenem mesures de la càmera, dels cables, del sensor, del projector cal dissenyar l’estructura que contindrà el sensor i la càmera, i també cal fer un suport per penjar el projector del sostre…

Dsc 5112

Jo no entenia com encara no hi havia res fet, pero el dia següent, al veure la botiga, encara vaig al·lucinar més… Què se suposava que havia de fer jo allí?? La botiga no existia! No hi
havia res!!

Dsc 5127

Jo encara carregava tots els trastos del viatge, encara no havia anat al nou hotel (a prop del centre i la botiga), i hi vaig arribar cap a les 9 de la nit! Un primer dia mogudet!

Al segon dia vaig anar de matí a la botiga; allí hi vaig trobar als treballadors, al Tomasso i a la Meriç, una noia turca de fabrica… Ella estava a Istanbul tant per la Design Week (una mena de fira) i també per la botiga…

Dsc 5077-1

Després, males notícies, la botiga evidenment tanca per la nit, però el que no m’havia dit ningú es que tenia una reixa integral! El sistema estava pensat per a funcionar non-stop, tota la nit, de manera que es pugui usar sempre….

Per cert, de què va el sistema! La instal·lació és conceptualment molt senzilla; hi ha una mena de “botó” enganxat al vidre de l’aparador, una càmera que enfoca cap al carrer, un projector visible des del carrer… Quan algú toca el botó, el sistema mostra pel projector el que veu la càmera (de manera que el que ha premut el botó es veu ell mateix) mostrant una conta endarrere des de 3… Dp de 3 segons, comença a gravar, i la persona pot fer la seva “actuació”, que dura vora 1 segon (20 frames). Mentre ningú toca el botó, el sistema reprodueix les actuacions de la gent a càmera ràpida. Al sistema hi caben unes 26.000 actuacions, que són uns 100 Gb de imatges… Amb un disc dur més gran aquest nombre es podria ampliar; el sistema esborra les imatges més antigues per poder-ne crear de noves… Apart d’això, el sistema també pren una imatge cada 30 segons, de manera que si ningú l’usa durant un bon rato, es crea una seqüència interessant, on el temps passa molt de pressa (les ombres s’allarguen, etc…)

Dsc 5374
Tornant al problema de la reixa, si es deixa el sistema funcionant tota la nit, el dia següent està ple de imatges “negres” (la reixa), o sigui que s’ha d’apagar cada nit quan es tanca la botiga i s’ha d’encendre cada matí quan s’obre… Però els dependents de la botiga van rotant, i no estan per coses fora de la seva feina, així que tot havia de passar automàticament! Al final vaig trobar un software que permet programar l’ordinador pq s’apagui i encengui a les hores que calgui, tant a mida com calgui, així que solucionat!

Després de tenir això llest, vam tornar amb el Tomasso i l’Amed al barri de la metal·lúrgia a veure els progressos… Canvis d’última hora, alguna que altra discussió forta amb els treballadors, cap al taller on van fer l’estructura per la càmera, etc…

Dsc 5154
I al final tornem cap a la botiga… Divendres nit! Això vol dir que la botiga ha d’estar llesta en unes hores; l’endemà a les 10 és la inauguració! “La botiga està a anys llum d’estar llesta” penso; no hi haurà inauguració… Van arribant les peces que formen la botiga, les cortines, les llums de colors (leds), les portes, els vidres, els pòsters, els texts adhesius per la columna, el rètol lluminós, etc…

Dsc 5265

El temps va passant i jo no puc fer res pq l’estructura per la càmera i el sensor no arriben! Vull posar el projector a lloc, però estan treballant a l’aparador i no puc fer res… Provem de tirar el cable que ha d’anar de l’ordinador a la càmera, oh-oh! massa curt! no arribarà mai! EL cable passa per una tub de plàstic que van deixar els obrers, va de l’aparador a un recinte que hi ha sota de l’escala… El problema es que aquest cable no pot mesurar més de 5 metres, i després de la primera prova, sembla que no hi ha sortida… Si sumem el tram de tub de plàstic, la llargada de l’estrucutra on posem la càmera, i el recorregut des del tub de plàstic a l’ordinador  “non ce la facciamo”!!

Dsc 5366Dsc 5350
Idea! Enganxem l’ordinador al sostre de manera que només calgui sumar el tub de plàstic i la llargada del tub de l’estructura metàl·lica que conté la càmera…. Demanem a l’Amed que expliqui on volem l’ordinador al treballadors, i a cada frase en turc de l’Amed ens miren amb una expressió més sorpresa… Al final ho aconsegueixen, una estructura soldada directament a l’escala! Ha de ser resistent; un G5 pesa força! El posem a lloc i el port firewire queda just davant de la sortida del tub de plàstic; perfecte! Mentrestant, ha arribat l’estructura de la càmera; la posem a lloc i hi passem el cable per dins… Encara ens falten uns 10 cm!! OHHHH!!!!!! quina ràbia!!! Són més o menys les 4 de la matinada, i el tema està negre….

Dsc 5317Dsc 5348
Dsc 5341
Decidim tallar el tub de l’estructura, la càmera estarà 10 cm més abaix del que havíem pensat originalment… Els treballadors proven a tallar el tub a saco a la botiga, però no queda bé… S’ha de portar de nou al taller! S’haurà de fer a l’endemà… Així que a dormir (5 hores), i a les 9 del matí un altre cop a treballar!

Dsc 5311
Després d’haver dormit la botiga ja sembla una altra cosa, però la instal·lació no funciona! Encara no hem penjat el projector, provar si el raig apuntarà just al rectangle que s’ha fet a la paret! Un sistema així està ple de petits detalls que s’han d cuidar a la perfecció, no s’acaba mai!

Penjar el projector porta més feina de l’esperada, un cop collada l’estructura al sostre no es pot regular la posició del projector!! Fem 4 proves, marquem el sostre i preguem pq sigui el lloc just… i SI! 🙂 El collem definitivament, i jugant amb els controls del projector totes les cantonades acaben encaixant a la perfecció… Però hi ha soroll! Es veuen unes línies molt evidents… Què serà?? El cable massa llarg?? No, pq ja l’haviem provat a Fabrica i anava perfecte! I el més estrany  és que amb un cable curt endollat a un monitor normal també passa… mmmm…. Molt raro! Després de provar tots els cables disponibles i veure que tots creen interferència tant al monitor com al projector, em començo a desesperar… Començo a pensar si hi ha alguna cosa a la paret que crea interferències, o si l’endoll on està connectat el G5 és defectuós, o si les llums de LED’s de la botifa creen aquest efecte… Però al final res de tot això! L’exterior del G5 és tot d’alumini, i resulta que si tocava l’escala ( i la tocava, pq hi estava enganxat!! ) creava una interferència a la sortida de vídeo! Quina xorrada! I que preocupat em tenia!

Encara no ens ha arribat l’estructura de la càmera, així que no puc fer res… Aprofito per provar com es veu el meu aquari virtual (Fish) en un projector de 2500€; força bé! 😛

Dsc 5364

Quan arriba l’estructura, la provem, i sembla que el cable arriba… Cal col·locar-hi la càmera, no és feina fàcil! I hi ha la possibilitat que de tant estirar el cable s’hagi trencat, quins nervis!! Quan finalment posem i collem l’estructura a terra, connecto el cable i el sensor i provo el sistema… Funciona!!! Quina passada! Quina il·lusió!!! uaaaaaa un moment indescriptible, després de tot el que ha passat!! Tinc el privielgi de gravar el primer video de la botiga Fabrica Features a Istanbul! Aquí en teniu un frame! 🙂
Ffistanbul1

Al final tot llest cap a les 3 de la tarda! Ufff quin descans! Directe cap a l’hotel a fer una merescuda siesta!!!
Dsc 5417

Les fotos.

Comments are closed.